MEIRION BOWEN - Catalan interview

Just before Christmas, 2000, Monica Pagès interviewed Meirion Bowen in Barcelona for the magazine Revista Musical Catalana. Her article appeared in the May 2001 issue of the magazine and is reprinted here by kind permission.

El passat desembre I'Anglocatalan Society va convidar el professor Meirion Bowen a presentar la seva traduccio a I'angles de la biografia sobre Robert Gerhard escrita pel compositor i principal deixeble Joaquim Homs. Bowen es un intellectual brillant del mon de la musica nascut a Anglaterra i reconegut arreu d'Europa i dels Estats Units. La seva experiencia professional i tambe artistica I'ha dut a publicar diversos llibres i articles, a fundar grups experimentals i a acostar la musica a la universitat.

Pero la seva trajectoria esta marcada sobretot per l'estreta relacio amb el compositor britanic Michael Tippet, amb qui va col laborar durant trenta anys i amb qui es va acostar a la creacio con- temporania, de la qual destaca especialment l'obra de Robert Gerhard. Voste com cs considera: perio- dista, professor, music o musicoleg?

-Jo em sento music, per sobre de tot. Vaig comengar a estudiur el piano abans d'anar a l'escola. Mes ben dit, vaig aprendre l'al- fabet amb el meu professor de piano... Quan ja vaig creixer, vaig estudiar musica i llengua an- glesa a la universitat. Despres vaig fer un postgraduat a Cam- bridge, pero no vaig sentir que fos el meu mon, perque es tractava de musica antiga. El meu tempe- rarnent sempre s'ha identificat molt mes amb la musica del segle XX, del segle XIX. Despres d'aixo vaig tornar a Londres i vaig pas- sar un temps fent classes de musica a estudiants que no eren propiament musics, a estudiants d'al tres disciplines. Vaig comengar ensenyant musica a pintors, a escultors i a dissenyadors, a estu- diants de belles arts. Tambe a estudiants de literatura. Uns unys despres em vaig introduir a la BBC Radio com a productor, du- rant dos anys; i finalment, he es- tat director del departament de musica a la Universitat Politec- nica de Londres durant deu anys, una altra vegada fent moltes a,c tivitats per a estudiants de dret, enginyeria, ciencia, art, etc. Va en l'ambit estrictament musical. Pero m'atreia estar a l'altra ban- da de l'escenari, no com a music, sino com a espectador i entendre la musica des d'aquest punt de i ista. Per aixo em vaig voler acostar a la musica des de la visio de persones d'altres ambits to- talment diferents. I el fet d'haver escrit sobre mu- sica... Tambe es per a mi una mane ra d'estar a l'altra banda. En el costat de l'audiencia. He estat critic del "The Guardian" durant forga anys. Per a mi significa una altra manera d'analitzar i d'a- profundir en el fet musical. On va quedar la seva formacio com a pianista, llavors? Sempre he estat interessat en molts aspectes. Vaig comengar en un grup de percussio contemporani on jo tocava el piano. Esta va molt interessat en la mtisica te atral. Particularment, inspirat per l'exemple del compositor nord-america Harry Pirtch, que es molt poc conegut fora d'America. Va morir el 1974 i en els anys vint va crear un tipus de musica a partir del model de la musica antiga grega i xinesa, utilitzant instruments electronics i de percussio en microtons, no perque volgues crear a partir de l'analisi matematica, sino perque volia fer un tipus de musica que s 'acostes al maxim a la parla, al so de les paraules. Va crear tota una orquestra d'instruments amb una escala de quarunta-tres tons per interpretar musica teatral ba- sada en el model dramatic antic. Les seves actuacions tambe in- clo'ien la dansa. Per aixo vaig crear un grup instrumental que vol- gues acostar aquesta mateixa in- tegracio del so de la musica amb la paraula i el mowiment teatral. Aquesta formacio va durar sis anys, malauradament es va ha- ver de dissoldre per problemes economics.

El compositor Michel Tippet, amb el qual voste va col laborar molt de prop, ha estat unes de les persones mes importants en la se- va carrera. De fet, voste es 1'au- tor de la seva biografia publicada per Rohson Books en la col leccio "The contemporary composers" (1997), en que inclou el seu cata- leg d'obres i una seleccio dis- cografica.

Efectivament. Quan encara era un estudiant ja admirava moltissim la seva musica. El vaig coneixer i durant molts anys vaig ser com el seu secretari, el seu col laborador personal, el seu manager. Es va establir una gran amistat i tambe una col labora cio artistica, pel fet que jo tambe era music. Em consultava alguns aspectes i el vaig ajudar, per exemple, a fer una versio per a orquestra de cambra de la seva opera The knot garden, vaig fer la reduccio de l'obra per a vintidos musics, amb sis cantants, sen-se cor. D'aquesta manera es va poder organitzar una gira en pe- tits teatres. Tambe vaig fer una versio d'algunes de les seves canyons per a quartet de corda. Es a dir ~quc va aclaptar mol- tes de les seves obres a formes mes factibles d'interpretar? Si, podriem dir que son mane- res diferents d'acostar encara mes el seu concepte de la musica, de difondre-la. -Com definiria la seva perso- nalitat com a compositor? -Va viure moLts anys, fins als vuitantu, i sempre va ser una per- sona molt activa, molt creativa. No va parar mai. Es un individu que no pertany a cap escola, a cap tendencia, el seu mon es molt unic, i aixo sempre m'ha fascinat. Tambe aquest vessant seu molt tany a tot el mon, que no esta lligada exclusi.vament a un pais, sino que gracies al gran progres de les comunicacions, en aquest moment la musica de qualsevol compositor pertany a tot el mon. Hi hu una interaccio entre les cul- tures enorme. De fet, molts dels compositors d'aquest segle estan influenciats per aquest fet. Per exemple, Stravinsky, o Robert Gerhard. Molts compositors han crescut amh diferents tradicions culturals. Gerhard no nomes es catala, o europeu, les seves obres reflecteixen una influencia tambe de l'esperit d'altres cultures, com la xinesa o la japonesa. No hi ha mai murs, en cap sentit. Tippet va utilitzar diferents estils i perio- des, i el mateix es troba en Ger- hard. El compositor actual es poliedric, amb moltes cares. Gerhard es una clara referencia de modernitat que va ser poc compres al principi de la se- va carrera aqui a Catalunya? Va ser 1'introductor a Espanya de les noves tendencies compositives que es propugnaven des de Viena. Es va introduir en la comunitat musical europea i va aconseguir portar Schonberg a Barcelona. Va ser el seu deixeble, pero no ha quedat fixat com un compositor serialista. Son fets prou importants. Jo vaig coneixer la seva obra molt aviat. La perspectiva anglesa era la d'un compositor modern, introductor d'elements electroacustics. Pero no coneixia els seus origens cata- lans ni la musica que havia escrit ahans de venir a Anglaterra. Vaig tenir ocasio d'acompanyar al pia- no I'Infantament meravellos de Sharazhada i vaig trigar un any per aconseguir un.a copia de la partitura i encara en faltava l'ultima pagina, que la vaig trobar a la British Library amb un permis especial. Quan les vaig es- tudiar, vaig pensar que algunes de les seves canqons mereixien poderse interpretar amb orquestra simfonica i vaig promoure'n la transcripcio. Algunes eren mes in- times. Per aixo vaig obtenir una beca de la National Ensemble de Londres per transcriure sis de Les canqons, pero un parell d'anys despres vaig obtenir una altra ajuda per fer la versio de les al tres sis canqons per a la Irish Ra- dio Orchestra. La Nutional Ensemble les va interpretar el 1996 al Palau de la Musica Catalana i despres a Madrid i a Bilbao. D'aquesta manera em vaig trobar implicat en l'ohra de Robert Gerhard per pur atzar, cosa que celebro molt. Despres vaig anar a Valls i vaig consultar el seu ar- xiu, on hi havia moltissimes coses que no es coneixien, a Anglaterra, com la Sonata per a clarinet i pia- no i tambe una peqa per a violi. Tambe he treballat en la recopi- Iacio de Les seves canqons, que en va escriure moltissimes. EL cas de Robert Gerhard es molt curios, perque en els iiltims anys de la se- va vida, quan va anar als Estats Units per fer algunes classes, i quan es wan gravar moltes de les seves obres, era una referencia indiscutible en el mon de la composicio, pero a partir de la seva mort va caure en un estrany oblit que no es va poder trencar fins fa quatre o cinc anys, amb la recuperacio de molta de la seva obra, amb nous enregistraments i amb la programacio de la seva obra en molts festivals. El fet de traduir a 1'angles la biografia que va fer cl compositor Joaquim Homs sohre Rohert Gerhard contribuira encara mes a recuperar la seva personalitat. Es evident. Jo estic molt satisfet d'kaver participat en aquesta iniciativa.