mb gerhard con span

MEIRION BOWEN - Gerhard

Concertino per a Corda (1927-28)

PRÒLEG EDITORIAL

El Concertino per a corda de Gerhard va ser interpretat per primer cop per una orquestra de corda dirigida pel compositor, en un concert de la seva música, ofert a Barcelona el 22 de desembre de 1929, al Palau de la Música Catalana. El concert marcà el retorn de Gerhard a Barcelona després d'un període d'estudis de cinc anys a Viena i Berlín amb Arnold Schoenberg, i equivalgué a un tipus de retrospectiva de les seves composicions recents. Com a tal, tant els intèrprets com el públic el trobaren difícil, per què no estaven acostumats a les últimes innovacions en tècnica musical. Les crítiques del concert a la premsa foren, com a molt, ambivalents, i mostraren una hostilitat especial pel quintet de vent de Gerhard. Francesc Trabal (al Diari de Sabadell ) cregué encertat d'abandonar un pla per oferir el concert a Sabadell, per que hi deixaria el públic totalment perplexe. Quant al Concertino, l' ambivalència expressada pel corresponsal de La nau era típica:

"El Concertino està més ben construit i té més personalitat, però li manca encara quelcom d'aquell esperit anímic que fa agradables i perdurables les obres":

Potser compartint aquesta opinió, Gerhard decidí no publicar l'obra i més endavant es va perdre la partitura. Ara s'ha reconstruït el Concertino a partir de les parts de corda originals (consevades als arxius de Gerhard de l'Institut d'estudis vallencs a Valls), i es publica per primera vegada amb el permís de la successió Gerhard.

Aquesta edició va más enllà d'allò que s'interpretà originalment per diverses raons. En primer lloc, sembla obvi que Gerhard no havia decidit si estava composant un quartet per a corda o una peça per a orquestra de corda (algunes parts estan marcades "Quartet de corda 3", però si és que aquest era el tercer intent que realitzà en aquest medi el compositor en la seva juventut, els seus predecessors no semblen haver sobreviscut). Molts passatges de l'obra son més adequats per sols de corda; a més, es ben clar que l'original del contrabaix va ser un afegit, i que no formaba part d'una línia curosament creada i integrada. Les marques dinàmiques originals són generalment insuficients, sovint incorrectes o enganyoses, a voltes extremes a l'estil de Mahler (dirigides a intèrprets letàrgics que sigui com sigui tendeixen a ignorar-les). D'altres vegades existeixen per a corregir desequilibris en un conjunt en el que alguns intèrprets són més dèbils que els altres (violes, especialment!).

Aquesta edició del Concertino no canvia cap nota. La seva intenció es més aviat fer la peça el màxim d'eficaç pel medi d'orquestra de corda, asegurant així que rebi un ampli públic. També té en compte que les orquestres de cambra modernes tendeixen a estar més familiaritzades amb les tècniques de principis de segle XX - les de la música de Schoenberg, Bartok i Stravinsky, per exemple - que el seus homòlegs de la Barcelona de 1929. En la creació d'aquesta edició voldria reconèixer els consells rebuts del violinista Peter Sheppard.

Els canvis efectuats a l'original:

1) Diversos passatges foren creats per que els interpretessin solistes únicament, i aquests estan identificats a la partitura.

2) S'han afegit noves marques dinàmiques per tota l'obra i s'han ajustat les originals en conseqüència.

3) S'ha ampliat la part del contrabaix, doblant el violoncel al mateix to o baixant-lo una octava molt més sovint que en l'original. En el primer moviment, la part del violoncel ha estat transportada una octava cap amunt de les barres 124 a la primera semicorxera de la barra 129; igualment, de la barra 131 a la primera semicorxera de la barra 134. Quan ha estat apropiat, també s'han cambiat algunes marques de pizzicato a arco.

4) En general, l'estil de l'obra es bastant bartokià. Es molt probable que Gerhard ja hagués sentit els quartets de corda 3 i 4 de Bartok durant aquesta època (vegeu els seus articles en el Mirador, nos 105 /106, febrer 1931). Tenint-ho en compte, en el tercer moviment s'ha afegit glissandi al motiu de salt introduït pels violins en la barra 52 i s'ha adoptat per la resta del conjunt fins la barra 78. Això intensifica el carácter bartokià de l'episodi. La major part dels salts s'interpreten en una sola corda, i era característic de l'estil interpretatiu de l'època que s'utilitzés portamenti en la seva execució.

A més, els episodis entre les barres 100 i 123 d'aquest moviment han estat modificats per usar més el sul ponticello - una característica colorista que és consistent amb l'ènfasi bartokià de la música.

5) S'han eliminat les digitacions de corda de les parts originals, que es limiten a trair la manca de familiaritat dels intèrprets amb la música que no es d'estil clàssic o romàntic i que, de fet són un obstacle a l'execució precisa. Malgrat això, s'han inclòs diversos suggeriments sobre quines cordes s'haurien d'utilitzar.

6) El mínim d'intèrprets recomenat és:

5 violins I, 5 violins II, 4 violes, 3 violoncels, 1o 2 contrabaixos

Trito Edicions S.L.
Avinguida de la Catedral 3
08002 Barcelona
Spain
Tel: (34) 93 342 6175
Fax (34) 93 302 2670
Email: trito@trito.es

Top